Parte posterior de la Iglesia Nueva en la calle de la Pica

7. PART POSTERIOR DE L’ESGLÉSIA NOVA al carrer de la Pica.

Fotografia de Niepce de l’Arxiu Municipal de Mont-roig del Camp.

A la fotografia es pot apreciar al músic local Baptista Nogués, conegut com a “Melitino”, amb un carro carregat amb sacs estirat per la seva mula al carrer de la Pica. És curiós poder apreciar el transport d’abans, aquí el carro contrasta amb vehicle aparcat a la part posterior l’Església Nova de Sant Miquel.

L’Església Nova està ubicada sobre una illa de vint-i-quatre cases que es va enderrocar a partir del 1799 per la construcció de l’església. La seva construcció es va veure interrompuda per diferents guerres. Davant dels desperfectes ocasionats a l’Església Vella durant la Guerra Civil, amb la crema de  retaules, imatges, etc. van motivar a Mossèn Gaietà Ivern a reprendre les obres de l’Església Nova.

El carrer de la Pica deu el seu nom a una font que encara resta en la memòria dels mont-rogencs i mont-rogenques: la font de la Pica. Aquesta font està documentada des de l’any 1484.

7. PARTE POSTERIOR DE LA IGLESIA NUEVA EN LA CALLE DE LA PICA

Fotografía de Niepce del Archivo Municipal de Mont-roig del Camp.

En la fotografía se puede apreciar al músico local Baptista Nogués, conocido como “Melitino”, con un carro cargado con sacos tirado por una mula en la calle de la Pica. Es curioso poder apreciar el transporte de antes, aquí el carro contrasta con un vehículo aparcado en la parte posterior la iglesia.

La Iglesia Nueva está ubicada sobre una isla de veinticuatro casas que se derrocó a partir del 1799 para la construcción de dicha iglesia. Su construcción se vio interrumpida por diferentes guerras. Ante los desperfectos ocasionados en la Iglesia Vieja durante la Guerra Civil, con la crema de retablos, imágenes, etc. motivaron a Mosén Gaietà Ivern a retomar las obras de la Iglesia Nueva.

La calle de la Pica debe su nombre a una fuente que todavía resta en la memoria de los habitantes del pueblo: la fuente de la Pica. Esta fuente está documentada desde el año 1484.