La pel·lícula ‘El mestre que va prometre el mar’, basada en la història d’Antoni Benaiges, es projectarà al poliesportiu de Mont-roig el divendres 19 de gener
L’acte, a les 20 h i obert a la ciutadania, comptarà amb la presentació de la directora Patrícia Font, el productor Francesc Escribano i l’alcalde Fran Morancho- Prèviament, a les 18.30 h, el Centre d’Estudi Mont-rogencs ha organitzat al Centre Cultural Església Vella la presentació del llibre sobre Antoni Benaiges a partir del qual va sorgir la pel·lícula
El poliesportiu de Mont-roig serà l’escenari escollit aquest divendres 19 de gener per a la projecció de la pel·lícula de Patricia Font El mestre que va prometre el mar, basada en la història real del mestre mont-rogenc Antoni Benaiges, que va ser assassinat l’estiu de 1936 en un poblet de la província de Burgos, on exercia la docència. Aquesta cinta ha servit per donar a conèixer a tot l’Estat la figura d’aquest mestre que l’any 2021 va ser declarat Fill il·lustre de Mont-roig del Camp.
La projecció de la pel·lícula, a les 20 h i amb entrada gratuïta, comptarà amb la introducció de la directora de la cinta, del productor i guionista Francesc Escribano i l’alcalde de Mont-roig del Camp Fran Morancho per presentar una pel·lícula que s’ha convertit en un dels èxits de la temporada cinematogràfica a tot l’Estat.
Abans de la projecció, a les 18.30 h al Centre Cultural Església Vella, el Centre d’Estudis Mont-rogencs presentarà el llibre El mestre que va prometre el mar (Ed. Blume), amb la presència també de Francesc Escribano; l’autor, fotògraf i documentalista Sergi Bernal i l’editor Leopoldo Blume.
Dirigida per la guanyadora del Goya, Patricia Font, El mestre que va prometre el mar es va presentar fa unes setmanes a la secció oficial però fora de concurs de la darrera edició de la Setmana Internacional de Cine de Valladolid (SEMINCI).
El film està protagonitzat per dos dels guanyadors dels premis Goya, Enric Auquer i Laia Costa, que narren la història real d’Antoni Benaiges, el mestre de Mont-Roig del Camp, que abans de la Guerra Civil va ser destinat a l’escola de Bañuelos de Bureba, un petit poble de Burgos. La pel·lícula entrellaça passat i present a través de dues trames que construeixen un relat sobre la memòria i la importància de no deixar caure en l’oblit la història més recent. Es tracta d’un film que no només s’erigeix en un cant d’amor a la pedagogia sinó que també reivindica la memòria històrica, en paraules de la seva directora: “portar la història al present donava l’oportunitat de parlar d’un tema molt interessant, els milers de persones desaparegudes que hi ha encara avui dia, fins i tot encara que se sàpiga en molts casos on es troben fosses per exhumar”.
La pel·lícula té ara mateix cinc nominacions als premis Goya, dues nominacions als premis Feroz i sis nominacions als Premis Gaudí.
