Per què ha augmentat el rebut dels residus?

La Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular estableix que la taxa de residus ha de cobrir íntegrament el cost del servei de recollida i tractament.

• Segons l’article 24.2 de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (Reial decret legislatiu 2/2004), l’import de la taxa no pot excedir del cost real o previsible del servei ni ser inferior a aquest.
• A més, l’article 11.3 i la disposició addicional desena de la Llei 7/2022, estableixen que tots els municipis d’Espanya han de cobrir amb la taxa la totalitat del cost del servei abans del 10 d’abril de 2025.
• Per aquest motiu no es poden destinar diners d’altres àrees municipals (cultura, esports, serveis socials, etc.) per subvencionar la brossa.
• De la mateixa manera, tampoc es pot recaptar més del que costa, no hi ha marge de benefici per a altres accions que dugui a terme l’Ajuntament.
• Actualment el servei costa vora els 4 milions d’euros anuals i amb la taxa anterior no s’arribava a cobrir totes les despeses.

Per tant, l’increment respon a una necessitat legal i financera, no a una voluntat recaptatòria.

Els principals motius són:

• Combustible i energia: els camions de la brossa i la maquinària consumeixen gasoil i electricitat, amb preus que s’han encarit molt en els darrers anys.
• Manteniment i renovació: els contenidors, camions i equips es fan vells i cal reposar-los o reparar-los. Això genera una necessitat constant de noves inversions.
• Cànon d’abocador i impostos ambientals: l’Agència de Residus cobra cada any més diners per cada tona de residus que no es recicla i acaba a l’abocador o a la planta d’incineració. Això fa referència a la brossa que es llança tota barrejada al contenidor gris i que acaba a l’abocador, on es paga un “peatge” molt car. Aquest cànon ha passat de 63 €/tona el 2017 a 136 €/tona el 2024.
• Tractament de la fracció resta: com més residus barrejats hi ha, més car és gestionar-los. Al municipi encara hi ha molt volum de fracció resta i molts “impropis” dins els contenidors de reciclatge (és a dir, materials mal separats). Això encareix molt el cost final del servei.
• Personal i gestió: els costos han pujat perquè els sous s’han regularitzat d’acord amb l’IPC i en l’aplicació de les noves condicions laborals.

Els costos pugen per factors externs i obligatoris (sous, energia, impostos, cànon de la Generalitat), i per hàbits de separació que encara hem de millorar com a municipi.

No. La pujada de costos és general a tot Catalunya i també a tot Espanya.

• Molts municipis han hagut d’incrementar la taxa per les mateixes raons: Vila-seca, Vandellòs i l’Hospitalet, Cambrils o El Vendrell han aprovat increments d’entre el 15 % i el 25 %. A Mont-roig del Camp ha estat d’entre el 17 i el 23%. I els HUTS un 15%.
• A Catalunya, la taxa d’escombraries ha pujat de mitjana prop d’un 20 % el 2025 per adaptar-se a la Llei 7/2022, que obliga a cobrir el cost real del servei.
• A Espanya, la taxa mitjana domèstica ha tingut un augment del 26,5 %, segons l’Observatori de la Fiscalitat de Residus.

Mont-roig del Camp no és una excepció, sinó que forma part d’una tendència general que afecta tots els municipis per la mateixa causa: complir la llei i cobrir el cost real d’un servei cada cop més car.

Per les característiques urbanístiques i territorials del municipi:

• És un municipi molt extens i dispers: 64 km² amb 2 nuclis i 22 urbanitzacions.
• Els camions han de recórrer molts quilòmetres i aturar-se en punts molt separats, cosa que incrementa hores de feina, consum de combustible i manteniment.
• Hi ha més de 900 contenidors repartits pel territori que s’han de buidar i netejar regularment.
• En canvi, en municipis compactes com Reus o Cambrils, un sol punt de contenidors pot donar servei a 50 o 80 habitatges. A Mont-roig del Camp, però, aquest mateix punt sovint només dona servei a 5, 10 o 15 habitatges, perquè, generalment, es tracta de cases unifamiliars molt disperses.

Per tant, la logística és més cara. Hi ha menys densitat d’habitatges per punt de recollida i més dispersió territorial. Això fa que el cost per habitatge sigui més alt que en municipis compactes.

El reciclatge és la clau per contenir els costos:

• Com més reciclem, menys residus van al contenidor de rebuig. I cada bossa que va al contenidor que no toca, acaba en una planta on l’Ajuntament ha de pagar un “peatge” més car per tona.
• Els materials ben separats (vidre, paper i cartró, envasos i orgànica) tenen un cost més baix de tractament i, a més, generen ingressos que ajuden a reduir la factura global.
• Actualment, a Mont-roig del Camp el reciclatge global és només del 18%, molt per sota de l’objectiu europeu del 55% per al 2025. Hem de tenir present que, a partir de l’any vinent, els municipis que no millorin els percentatges de reciclatge estaran subjectes a sancions per part de les administracions superiors, i això podria acabar encarint encara més el servei.
• La bona notícia és que les zones del municipi on ja s’ha implantat el Porta a Porta, el reciclatge arriba al 48%, mentre que amb contenidors només es queda al 17%.

Això demostra que el Porta a Porta funciona i és positiu: separant millor, estem més a prop dels objectius europeus i reduïm el que tots acabem pagant per la fracció resta. Reciclar correctament significa menys cost per al servei i, a la llarga, menys taxa per a tothom.

Perquè són els criteris més objectius i viables legalment:

• Objectius i estables: els metres quadrats i la tipologia de l’habitatge consten al cadastre i no varien cada any.
• Equitatius: habitatges semblants paguen el mateix, i s’eviten diferències arbitràries.
• Viables legalment: no es pot basar en el nombre d’habitants reals perquè el padró no reflecteix la realitat: hi ha segones residències, habitatges d’ús turístic o gent que hi viu sense estar empadronada. Tot això faria el sistema injust i difícil de controlar.

Per exemple: una casa pot estar registrada amb 2 persones al padró, però a l’estiu hi poden viure 8. O a la inversa: un pis pot tenir 4 persones empadronades, però només hi viu 1 tot l’any. Si la taxa es calculés per habitants, aquests casos distorsionarien molt el sistema.

És un nou sistema que premiarà el reciclatge i la reducció de residus. La idea és senzilla: qui separa bé i col·labora, paga menys; qui no recicla, paga més. La factura tindrà una part fixa (disponibilitat del servei) i una part variable (en funció de la correcta participació en el servei per part de la ciutadania).

• Les llars que reciclin bé i compleixin uns mínims de separació pagaran només la part fixa.
• Les que no separin correctament assumiran la part variable.
• La part variable es començarà a cobrar a partir del 2026, pel comportament dels usuaris de novembre i desembre de 2025. Només afecta a les zones amb Porta a Porta i contenidors amb identificació, i es controlarà amb APP o clauer intel·ligent. La ciutadania de les zones afectades ha rebut una carta on s’explica el sistema i es proporciona el codi d’identificació per les àrees d’emergència (al porta a porta) i als contenidors (zones amb identificació). També s’han fer campanyes informatives a peu de carrer. La ciutadania que encara no tingui el seu codi pot contactar amb el 603592138.

Cal remarcar que la Taxa Justa no és una opció, sinó una obligació legal establerta per la Llei 7/2022, que tots els municipis hauran d’aplicar. A Mont-roig del Camp i Miami Platja s’anirà implantant paulatinament a tot el municipi.

La clau està en el dia a dia: com més bé separem i menys residus generem, menys paguem tots.

• Separant correctament totes les fraccions: orgànica, envasos, paper i cartró, vidre i resta.
• Evitant impropis, és a dir, no llençar el residu en el contenidor equivocat. Cada error encareix el tractament.
• No abocar runa, poda o voluminosos a fora dels contenidors o al terme municipal i fent ús correcte de les deixalleries.
• Participant activament en el Porta a Porta i, quan arribi, en la Taxa Justa, que premiarà les llars que reciclin bé.
• Reduint la generació de residus: fent compres responsables, reutilitzant i evitant plàstics d’un sol ús.
• Cada gest compta: una tona ben reciclada és una tona menys que va a la fracció resta i que encareix el servei.

Cal recordar que reciclar millor no només és cuidar el medi ambient, sinó també contenir la nostra pròpia factura i la de tots els veïns/es.

No. La taxa de residus és un tribut finalista i per llei funciona com un compte tancat:

• Tot el que es recapta es destina exclusivament a cobrir el cost del servei de recollida, transport, tractament de residus i qualsevol despesa relacionada amb el servei.
• No es genera cap benefici per a l’Ajuntament ni es poden destinar aquests diners a altres àrees municipals.
• Si es recapta menys del que costa, s’ha de pujar la taxa; i si es recapta més, s’ha de regular a la baixa.

És a dir, la taxa no és un impost general, sinó la manera legal d’assegurar que el servei de residus es paga euro per euro, ni més, ni menys.

L’Ajuntament té el compromís de millorar i modernitzar la gestió dels residus amb mesures concretes:

• Ampliar el Porta a Porta a més zones, perquè allà on ja funciona el reciclatge gairebé triplica els resultats dels contenidors tradicionals.
• Implantar la Taxa Justa, que premiarà les llars amb bons hàbits de separació i reciclatge.
• Incorporar contenidors intel·ligents i optimitzar rutes amb GPS, per fer un servei més eficient i reduir costos.
• Mantenir i renovar contenidors i vehicles, millorant la seguretat, la neteja i la rapidesa de la recollida.
• Continuar amb campanyes de sensibilització i informació, perquè la ciutadania tingui tota la informació i pugui participar activament en la millora del sistema.
• Seguir fiscalitzant i exigint a l’empresa SECOMSA que garanteixi un servei de qualitat al servei del municipi.
• Incorporar altres mesures encaminades a oferir un servei més just, sostenible, eficient i transparent, on l’esforç de cadascú tingui un retorn directe en la qualitat del servei i en la factura final.

Des que la gestió de la neteja viària i recollida de voluminosos ha passat a l’empresa municipal Nostreserveis, s’han aconseguit millores concretes i visibles:

• Reducció del temps de resposta: els residus voluminosos que abans podien trigar 3 o 4 dies a retirar-se, ara es recullen en menys de 24 hores. De gener a setembre de 2025 s’han fet gairebé més de 1.000 recollides de voluminosos porta a porta.
• Més personal i mitjans: s’han incorporat 18 treballadors/es fixos i 6 de reforç a l’estiu, i una flota de 17 vehicles nous adaptats a les necessitats del municipi.
• Més freqüència de neteja: zones que abans només s’escombraven un cop al mes o cada dos mesos, ara es netegen quinzenal o setmanalment en funció de l’afluència de gent.
• Coordinació i proximitat: el fet de tenir una gestió pròpia ha permès més agilitat, millor planificació i una atenció més propera a les necessitats de la ciutadania.
• Sostenibilitat: s’han incorporat vehicles elèctrics i de gas GLP per reduir l’impacte ambiental.

Tot això demostra que els diners de la taxa es destinen directament a millorar el servei i que els resultats ja es poden veure en el dia a dia del municipi.

Cal tenir en compte que l’Ajuntament no està obligat per llei a recollir les restes vegetals particulars. Tot i això, actualment disposem de més de 50 caixes de poda (“pateres”) al carrer, perquè la ciutadania pugui abocar-les amb comoditat.

Un dels problemes és que aquest servei no s’està utilitzant correctament:

• No només s’hi llença poda, sinó també mobles, electrodomèstics i altres residus que no hi tenen cabuda. Això fa que un material de qualitat es barregi i s’hagi de tractar com a rebuig, encarint molt el cost per tona.
• Els contenidors s’omplen molt sovint i SECOMSA no té capacitat per recollir-los al ritme que exigeix aquest mal ús.
• S’ha detectat que moltes caixes les omplen sobretot professionals de jardineria, quan en realitat estan pensades només per a l’ús domèstic.
• A banda d’això, cal remarcar que SECOMSA, l’empresa encarregada de la recollida, té actualment limitacions importants de recursos materials i de personal. Aquestes mancances, que són alienes a l’Ajuntament, fan que el servei no es pugui prestar amb l’eficiència i la freqüència que la situació requereix.

Per això, l’Ajuntament té previst canviar el sistema i internalitzar-lo a través de Nostreserveis, amb dos objectius clars:

1. Millorar la qualitat del material vegetal recuperat, per reduir costos i aprofitar-lo millor.
2. Assegurar un ús adequat del servei: els jardiners professionals hauran de portar les restes a la deixalleria comarcal o a la deixalleria municipal, amb un ús limitat o amb unes condicions concretes.

Els HUTS han vist incrementada la taxa de residus en un 15% per diversos motius:

• Gestió de residus menys eficient en períodes vacacionals: hi ha estudis que demostren que als habitatges turístics la separació de residus no sempre es fa correctament. Això genera més volum de fracció resta i, en conseqüència, més costos de tractament per al conjunt del municipi.
• Habitatges no utilitzats: hi ha constància que molts HUTS no estan en funcionament real i, per tant, no contribueixen de manera proporcional a la generació de residus, però sí que estan registrats com a habitatges turístics. Amb l’increment es busca equilibrar aquest model de negoci.
• Activitat econòmica amb beneficis: els HUTS són una activitat que genera ingressos privats, i és just que assumeixin una part proporcionalment més alta del cost del servei.

Aquest increment també vol obrir la porta a futures revisions: si es comprova que el nombre d’HUTS reals és inferior al registrat i es regularitza, es podria estudiar un ajustament de la taxa per adaptar-la millor a la realitat.

Cal diferenciar bé les competències:

La recollida de residus municipals (contenidors, deixalleria, transport i tractament) és competència del Consell Comarcal del Baix Camp, que la presta a través del seu ens instrumental, SECOMSA. És a dir, és aquest organisme supramunicipal qui té delegada la gestió. L’Ajuntament exerceix una tasca de coordinació permanent: detecta i trasllada incidències, defineix les necessitats del municipi i planteja millores al servei. La capacitat de resposta, però, depèn dels recursos humans i materials de què disposa SECOMSA en cada moment.

En canvi, la neteja viària i la recollida de voluminosos a peu de carrer i a domicili, són competència de l’Ajuntament i, des de mitjans del 2024, les gestiona directament l’empresa municipal Nostreserveis. Aquesta internalització ha permès millorar el servei: reduir els temps de resposta, augmentar personal i vehicles, i fer una gestió més propera i eficient.

Així doncs, SECOMSA s’encarrega de la recollida de residus, mentre que Nostreserveis gestiona la neteja viària i els voluminosos. L’Ajuntament hi té un paper actiu de coordinació i millora contínua en tots dos àmbits.