Biografia de LILÍ ÁLVAREZ

LILÍ ÁLVAREZ (Roma, 1905 – Madrid, 1998)

“L’esport ajuda molt a tenir una actitud feliç i generosa davant la vida. Però no és només això el que et manté en forma, sinó l’interès que tinguis per aquesta mateixa vida, que és meravellosa” (Lilí Álvarez, El País, 1979)

El parc esportiu Lilí Álvarez de Miami Platja, ubicat al barri de La Florida, entre l’Avinguda Saragossa i els carrers Diputació i Gran Canària, és un equipament dinamitzador a l’aire lliure dirigit a fomentar la pràctica d’uns hàbits saludables entre els diferents segments de la població. Unes instal·lacions de salut, lleure i esport que reben el nom de Lilí Álvarez, qui va esdevenir una font d’inspiració en l’àmbit esportiu i sociocultural per a moltes generacions.

Tennista, patinadora, automobilista, alpinista i esquiadora, Elia María González Álvarez i López- Chicheri (Roma, 1905 – Madrid, 1998), popularment coneguda com a Lilí Álvarez, va començar a competir en el món de l’esport a una edat primerenca, sobresortint-se en múltiples i dispars disciplines. Esportista, escriptora i periodista, Lilí Álvarez va ser la primera dona espanyola convocada a participar en els I Jocs Olímpics d’Hivern a Chamonix (1924). Aquell mateix any, va participar en els Jocs Olímpics de París en la modalitat de tennis i va aconseguir ser l’esportista que més lluny va arribar de tota la delegació espanyola. Va despuntar en aquesta disciplina amb tres finals consecutives en el Wimbledon Championships, entre 1926 i 1928. Guanyadora del Campionat de Catalunya d’Automobilisme (1924) i del Campionat d’Espanya d’Esquí Alpí (1940), Lilí Álvarez va marcar un abans i un després en l’esport espanyol.

Una distingida figura que va ajudar a visibilitzar i a redefinir el paper de la dona en la societat del segle XX. De pensament crític, inquieta i progressista, va iniciar la seva faceta de periodista l’any 1930 al diari argentí La Nación. L’any 1931 va començar la seva trajectòria com a corresponsal del mitjà britànic Daily Mail amb articles sobre la caiguda de la II República i la Guerra Civil. Sense perdre de vista la situació de l’esport espanyol, també va col·laborar amb la revista Cuadernos para el Diálogo, Blanco y Negro, El Ciervo i La Vanguardia.

Lilí Álvarez sentia una gran vocació literària i així ho va manifestar amb la desena de llibres publicats, retrats de l’època que va viure. La seva primera obra va ser en anglès sota el títol Modern lawn tennis (1927). La van seguir Plenitud (1947), En tierra extraña (1954), El seglarismo y su integridad (1959) i Feminismo y espiritualidad (1964), entre altres referències bibliogràfiques. Activa en el moviment feminista, va fundar juntament amb altres intel·lectuals de l’època, com María Laffitte, María Salas Larrazabal, Concepción Borreguero i Elena Catena, el Seminario de Estudios Sociológicos de la Mujer (1960), un espai de reflexió i diàleg sobre la situació de la dona amb l’objectiu de lluitar contra els tòpics i proposar avenços innovadors.

Lilí Álvarez va esdevenir en tots els aspectes un referent en la consecució de l’èxit i la realització personal a través del treball constant, l’esforç i la valentia, tant en el terreny de joc com en la seva vida i obra. El 1998 va assolir un dels reconeixements més importants, la Medalla d’Or al Mèrit Esportiu. Aquesta li va ser concedida a títol pòstum. Des de 2017, en honor a la seva trajectòria, l’Institut de la Dona per a la Igualtat d’Oportunitats d’Espanya en col·laboració amb el Consell Superior d’Esports convoca els Premis Lilí Álvarez que distingeixen aquells treballs periodístics que han contribuït a la defensa de la igualtat entre dones i homes en l’àmbit esportiu, donant visibilitat a l’esport femení a Espanya.

Fonts de referència:

  • Márquez de la Plata, V. (2018). Damas ilustres en la historia de España. España, Ediciones Casiopea.
  • Riaño González, C. (2004). Historia cultural del deporte y la mujer en la España de la primera mitad del siglo XX a través de la vida y obra de Elia María González Álvarez y López Chicheri “Lilí Álvarez”. Madrid, Consejo Superior de Deportes. Ministerio de Educación y Ciencia.